dijous, 20 de maig del 2010

Història de l'electricitat

Qui va ser Alessandro Volta?

Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta o senzillament Alessandro Volta (18 de febrer de 1745- 5 de març de 1827), físic italià, conegut pel descobriment de la pila elèctrica.
Va desenvolupar la pila elèctrica que produïa un corrent elèctric constant. Volta va determinar que els millors materials per a la pila eren el zinc i l'argent.

Qui va ser Amperé?


Naixement

20 de gener de 1775 França, Lió

Defunció

10 de juny de 1836 França, Marsella

Nacionalitat

francès

Va ser físic i matemàtic,El 1822 va establir els principis de l'electrodinàmica i descobrí les accions mútues entre conductors travessats per corrents elèctriques. En 1827 va publicar la seva teoria.

dijous, 29 d’abril del 2010

Els trens de levitació

El transport de levitació magnètica o Maglev, és un sistema de transport que suspèn, guia i propulsa vehicles, principalment trens, utilitzant un gran nombre d'imants per a la sustentació i la propulsió utilitzant levitació magnètica.

dijous, 15 d’abril del 2010

Cases alternatives de Michael Reynolds

Michael Reynolds fa 35 anys trencant les normes de l'arquitectura convencional. En els setanta va començar a construir un poblat en un desert de Nou Mèxic (EUA) amb llaunes de cervesa, ampolles de plàstic i pneumàtics vells. Els seguidors d'aquest arquitecte nord-americà han construït a tot el món prop de 2.000 habitatges Earthship

Cases del món

Els iglús es feien de blocs de neu generalment en forma de cúpula. Malgrat que els iglús s'associen habitualment amb tots els esquimals els fan predominantment els habitants de l'àrtic central del Canadà i els de Grenlàndia que viuen a la zona de Thule. Altres pobles inuit d'altres zones més aviat tendien a usar neu (que té un gran poder com aillant)per protegir del fred les seves cases

bosquimans:Cases a dalt dels arbres per salvar-se de les inundacions
cases del desert:fetes de fang l'unic material amb k les poden fer

dijous, 8 d’abril del 2010

L'automòbil com a màquina

cotxe


rodes, eixos, corretges o cadenes dentades, palanca i molles.

plats, pinyó i cremallera

dijous, 11 de març del 2010

De quins invents va ser precursor en Jules Verne?
Juli Verne
De quins invents va ser precursor en Juli Verne?
París al segle XX n'és un exemple: a l'obra s'hi descriuen l'aire condicionat, automòbils, Internet, la televisió etc.


Biografia i foto:Una vegada acabats els estudis de Dret, que va fer a París, Jules Verne s'emprà a la Borsa; però tant perquè aquesta ocupació no era del seu gust com perquè es sentia atret per la literatura, intentà abordar el teatre, per semblar-li aquest gènere més fàcil i de majors rendiments. El seu pare, advocat de força reputació, li brindava una vida agradable i un esdevenidor assegurat si es decidia a exercir la professió; però el jove Verne només volia ser literat, sense importar-li les penalitats que per aquest motiu hagués de passar.

dijous, 25 de febrer del 2010

Cel ·lules mare

Les celules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que retenen l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.

dijous, 18 de febrer del 2010

Romaní

El romaní es parla a diverses zones d'Europa, sobretot al centre i a l'est del continent. Es té constància que és especialment viu a la zona dels Balcans.El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En català, el romaní o romer també es coneix amb el nom de beneit.
El més significatiu i característic del romer és que posseeix en les seves fulles unes glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobre tot quan es matxuquen les seves fulles.

El romaní creix en tota roca, encara que prefereix el caducifoli. En trobem des del nivell del mar fins als 3500 metres d’altitud, molt comú en ambients d’ametllers. Com és una espècie termòfila, no tolera gaire bé les gelades i és fàcil de localitzar a les muntanyes més hu´mides i seques.
És un arbust perenne i octubre aromàtic d’un metre d’alçada normalment, encara que pot arribar als 2 metres.

A Menorca existeixen les següents variants: romaní mascle (Ciutadella) i romaní foraster (plantat en jardineria a tot Menorca). A més a més hi ha una varietat endèmica que creix torta i més planera, força rara a l'illa, el Rosmarinus officinalis var. palaui. A aquesta varietat se la denomina amb els noms vernaculars de "romaní femella" o "flor revenial".ç

Aquest no és l’únic romer silvestre de la península. Hi ha altres més escassos, localitzats en alguns punts principalment a la zona pròxima a la costa de les províncies d’Almeria y Granada com el Rosmarinus eriocalyx Jord. & Fourr que té unes fulles més curtes, de 5 a 15 mm, amb les flors de color violeta. A Almeria existeix el R. officinalis L. var larandulaceus, Nöe, amb les fulles de marge dentat.

Àpren a fer de biòleg

Aquesta planta va ser introduïda a Europa a través de la colonització espanyola, rebent així el nom Aloysia, i per extensió Maria Lluïsa, en honor a l'esposa del rei Carles IV d'Espanya, Maria Lluïsa de Parma (1754-1819). La denominació triphylla es refereix al nombre de fulles de cada verticil, que són tres. La denominació citrodora fa referència a l'aroma de llimona de les seves fulles.
. Les fulles són herbàcies i presenten un pecíol curt. La divisió del marge és simple entera o lleugerament dentada a la part superior. Tenen forma lanceolada, d'uns 7-10 cm de longitud i 2-2,5 cm d'amplada.
El calze és pelut, format per 4 sèpals fusionats amb una longitud d'uns 3 mm. La corol·la és acampanada, gamopètala, amb 4 pètals estrellats soldats per la base. L'androceu està format per 4 estams, un d'ells més gran que els altres.

dijous, 28 de gener del 2010

Els fongs

Els fongs s'sassemblen en part als animals i en les plantes, tot i que són diferents de tots part a les plantes, tot i que són diferents a tots dos. Per això sss'inclouen en un regne propi.

Quina utilitat tenen els fongs?

En biología, el término fungi designa un reino que incluye a los organismos celulares sin cloroplastos y por lo tanto heterótrofos que poseen paredes celulares compuestas por quitina y células con especialización funcional. Actualmente se consideran como un grupo heterogéneo, polifilético, formado por organismos pertenecientes por lo menos a tres líneas evolutivas independientes. La especialidad de la medicina y de la botánica que se ocupa de los hongos se llama micología, donde se emplea el sufijo -mycota para las divisiones y -mycetes para las clases.

dijous, 21 de gener del 2010

causes d'un terratrèmol

Xoquen les plaque tectòniques que suren sobre el mantell (magma) i és provoca el terratrèmol si és trenca volcà i si no és trenca muntanya

dijous, 14 de gener del 2010

Parameci

Què és el parameci?

Els paramecis (Paramecium) són uns ciliats amb forma de sola de sabata, habituals en aigües dolces estancades amb abundant matèria orgànica, com bassals i estancs. Són probablement els eucariotes unicel·lulars millor coneguts i segur que els protozous ciliats més estudiats per la ciència. La mida de totes les espècies sol rondar els 0,05 mil·límetres.