dijous, 20 de maig del 2010
Història de l'electricitat
Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta o senzillament Alessandro Volta (18 de febrer de 1745- 5 de març de 1827), físic italià, conegut pel descobriment de la pila elèctrica.
Va desenvolupar la pila elèctrica que produïa un corrent elèctric constant. Volta va determinar que els millors materials per a la pila eren el zinc i l'argent.
Qui va ser Amperé?
Naixement
20 de gener de 1775 França, Lió
Defunció
10 de juny de 1836 França, Marsella
Nacionalitat
francès
Va ser físic i matemàtic,El 1822 va establir els principis de l'electrodinàmica i descobrí les accions mútues entre conductors travessats per corrents elèctriques. En 1827 va publicar la seva teoria.
dijous, 29 d’abril del 2010
Els trens de levitació
dijous, 15 d’abril del 2010
Cases alternatives de Michael Reynolds
Cases del món
bosquimans:Cases a dalt dels arbres per salvar-se de les inundacions
cases del desert:fetes de fang l'unic material amb k les poden fer
dijous, 8 d’abril del 2010
L'automòbil com a màquina
rodes, eixos, corretges o cadenes dentades, palanca i molles.
plats, pinyó i cremallera
dijous, 11 de març del 2010
Juli Verne
De quins invents va ser precursor en Juli Verne?
París al segle XX n'és un exemple: a l'obra s'hi descriuen l'aire condicionat, automòbils, Internet, la televisió etc.
Biografia i foto:Una vegada acabats els estudis de Dret, que va fer a París, Jules Verne s'emprà a la Borsa; però tant perquè aquesta ocupació no era del seu gust com perquè es sentia atret per la literatura, intentà abordar el teatre, per semblar-li aquest gènere més fàcil i de majors rendiments. El seu pare, advocat de força reputació, li brindava una vida agradable i un esdevenidor assegurat si es decidia a exercir la professió; però el jove Verne només volia ser literat, sense importar-li les penalitats que per aquest motiu hagués de passar.
dijous, 25 de febrer del 2010
Cel ·lules mare
Les celules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que retenen l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.
dijous, 18 de febrer del 2010
Romaní
El més significatiu i característic del romer és que posseeix en les seves fulles unes glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobre tot quan es matxuquen les seves fulles.
El romaní creix en tota roca, encara que prefereix el caducifoli. En trobem des del nivell del mar fins als 3500 metres d’altitud, molt comú en ambients d’ametllers. Com és una espècie termòfila, no tolera gaire bé les gelades i és fàcil de localitzar a les muntanyes més hu´mides i seques.
És un arbust perenne i octubre aromàtic d’un metre d’alçada normalment, encara que pot arribar als 2 metres.
A Menorca existeixen les següents variants: romaní mascle (Ciutadella) i romaní foraster (plantat en jardineria a tot Menorca). A més a més hi ha una varietat endèmica que creix torta i més planera, força rara a l'illa, el Rosmarinus officinalis var. palaui. A aquesta varietat se la denomina amb els noms vernaculars de "romaní femella" o "flor revenial".ç
Aquest no és l’únic romer silvestre de la península. Hi ha altres més escassos, localitzats en alguns punts principalment a la zona pròxima a la costa de les províncies d’Almeria y Granada com el Rosmarinus eriocalyx Jord. & Fourr que té unes fulles més curtes, de 5 a 15 mm, amb les flors de color violeta. A Almeria existeix el R. officinalis L. var larandulaceus, Nöe, amb les fulles de marge dentat.
Àpren a fer de biòleg
. Les fulles són herbàcies i presenten un pecíol curt. La divisió del marge és simple entera o lleugerament dentada a la part superior. Tenen forma lanceolada, d'uns 7-10 cm de longitud i 2-2,5 cm d'amplada.
El calze és pelut, format per 4 sèpals fusionats amb una longitud d'uns 3 mm. La corol·la és acampanada, gamopètala, amb 4 pètals estrellats soldats per la base. L'androceu està format per 4 estams, un d'ells més gran que els altres.
dijous, 28 de gener del 2010
Els fongs
Quina utilitat tenen els fongs?
En biología, el término fungi designa un reino que incluye a los organismos celulares sin cloroplastos y por lo tanto heterótrofos que poseen paredes celulares compuestas por quitina y células con especialización funcional. Actualmente se consideran como un grupo heterogéneo, polifilético, formado por organismos pertenecientes por lo menos a tres líneas evolutivas independientes. La especialidad de la medicina y de la botánica que se ocupa de los hongos se llama micología, donde se emplea el sufijo -mycota para las divisiones y -mycetes para las clases.
dijous, 21 de gener del 2010
causes d'un terratrèmol
dijous, 14 de gener del 2010
Parameci
Els paramecis (Paramecium) són uns ciliats amb forma de sola de sabata, habituals en aigües dolces estancades amb abundant matèria orgànica, com bassals i estancs. Són probablement els eucariotes unicel·lulars millor coneguts i segur que els protozous ciliats més estudiats per la ciència. La mida de totes les espècies sol rondar els 0,05 mil·límetres.