elements quimics

Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics adequats. Des del punt de vista atòmic tots els àtoms d'un element són químicament idèntics però diferents als àtoms d'un altra element. Els elements químics els podem trobar classificats a la taula periòdica. Cada element químic està constituït per àtoms amb el mateix nombre de protons en el seu nucli. Aquest nombre es coneix com a nombre atòmic de l'element. Per exemple, els àtoms de l'element carboni (C) contenen 6 protons en el seu nucli, mentre que els àtoms d'urani en contenen 92.
Es coneixen 118 elements químics diferents, dels quals 93 són naturals, i la resta generats artificialment. Cada element es representa per un símbol d'una o dues lletres. Els elements químics se solen classificar mitjançant la taula periòdica.
Els elements, en funció de nombre d'àtoms que formin la molècula, els podem classificar en:
Monoatòmics: presenten un únic àtom, és a dir, la fórmula coincideix amb el símbol que els representa. En són un exemple els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn.
Diatòmics: la molècula està formada per dos àtoms. És el cas de la majoria dels elements situats a la dreta de la taula com ara el clor, el fluor, el brom, l'oxigen...
Poliatòmics: les molècules estan formades perEls elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics adequats. Des del punt de vista atòmic tots els àtoms d'un element són químicament idèntics però diferents als àtoms d'un altra element. Els elements químics els podem trobar classificats a la taula periòdica. Cada element químic està constituït per àtoms amb el mateix nombre de protons en el seu nucli. Aquest nombre es coneix com a nombre atòmic de l'element. Per exemple, els àtoms de l'element carboni (C) contenen 6 protons en el seu nucli, mentre que els àtoms d'urani en contenen 92.
Es coneixen 118 elements químics diferents, dels quals 93 són naturals, i la resta generats artificialment. Cada element es representa per un símbol d'una o dues lletres. Els elements químics se solen classificar mitjançant la taula periòdica.
Els elements, en funció de nombre d'àtoms que formin la molècula, els podem classificar en:
Monoatòmics: presenten un únic àtom, és a dir, la fórmula coincideix amb el símbol que els representa. En són un exemple els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn.
Diatòmics: la molècula està formada per dos àtoms. És el cas de la majoria dels elements situats a la dreta de la taula com ara el clor, el fluor, el brom, l'oxigen...
Poliatòmics: les molècules estan formades per més de dos àtoms, o bé formen una xarxa metàl·lica tridimensional (és el cas del coure, l'or o el sodi).
Els elements més estables de la taula periòdica són els gasos nobles, grup 18, ja que presenten nombre d'oxidació 0. Els elements del grup 1 o metalls alcalins tenen un nombre d'oxidació +I perquè perden un electró per aconseguir ser estables com els gasos nobles. En perdre l'electró, esdevindran ions positius. Els elements dels grup 2 o metalls alcalinoterris tenen nombre d'oxidació +II ja que perden dos electrons per tenir l'estabilitat dels gasos nobles. Els elements del grup 16 o calcògens amb nombre d'oxidació -II guanyen dos electrons per ser estables, és a dir, es convertiran en ions negatius. Els elements del grup 17 o halògens tenen nombre d'oxidació -I perquè agafen 1 electró per ser estables. En guanyar l'electró, esdevindran ions negatius. més de dos àtoms, o bé formen una xarxa metàl·lica tridimensional (és el cas del coure, l'or o el sodi).
Els elements més estables de la taula periòdica són els gasos nobles, grup 18, ja que presenten nombre d'oxidació 0. Els elements del grup 1 o metalls alcalins tenen un nombre d'oxidació +I perquè perden un electró per aconseguir ser estables com els gasos nobles. En perdre l'electró, esdevindran ions positius. Els elements dels grup 2 o metalls alcalinoterris tenen nombre d'oxidació +II ja que perden dos electrons per tenir l'estabilitat dels gasos nobles. Els elements del grup 16 o calcògens amb nombre d'oxidació -II guanyen dos electrons per ser estables, és a dir, es convertiran en ions negatius. Els elements del grup 17 o halògens tenen nombre d'oxidació -I perquè agafen 1 electró per ser estables. En guanyar l'electró, esdevindran ions negatius.

el foc

Se llama fuego a la reacción química de oxidación violenta de una materia combustible, con desprendimiento de llamas, calor, vapor de agua y dióxido de carbono. Es un proceso exotérmico. Desde este punto de vista, el fuego es la manifestación visual de la combustión.
Se señala también como una reacción química de oxidación rápida que es producida por la evolución de la energía en forma de luz y calor.

Electricitat

En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenomens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques. Podem aplicar el terme electricitat a fenòmens prou coneguts com el llamp o l'electricitat estàtica però també a d'altres com el camp electromagnètic o la inducció electromagnètica. La paraula també serveix per designar la branca de la física que estudia els fenomens elèctric i les seves aplicacions.
L'electricitat va ser estudiada des de l'antiguitat però no va començar a ser compresa fins els segles XVII i XVIII. Va ser a finals del segle XIX quan l'enginyeria elèctrica va aconseguir d'utilitzar l'electricitat en aplicacions industrials i residencials. Nikola Tesla i el Thomas Edison van jugar un paper capdavanter en l'expansió i el desenvolupament de la utilització de l'electricitat, els seus treballs van permetre l'adveniment de la segona revolució industrial. Avui dia l'energia elèctrica és omnipresent a la vida quotidiana dels països desenvolupats: a partir de diferents fonts d'energia (hidràulica, tèrmica, nuclear), l'electricitat produïda s'utilitza a les llars i a la indústria.
En el llenguatge general podem utilitzar el terme electricitat per designar un cert nombre de fenòmens, però és massa ambigu per a ser utilitzat en els diferents àmbits científics i és substituït per un seguit de conceptes més precisos:

paraules relacionades:Càrrega elèctrica,corrent elèctric,camp elèctric,potencial elèctric,electromagnetisme.

Esculls de corall(barreras de coral)

a quins indrets s'en troben?Austràlia,creixen als mars tropicals la zona fòtica,on hi ha una acció de les onades suaus. Els esculls de corall necessiten una petita aportació de nutrients i l'aigua neta, no massa calenta i poc profunda per a crèixer.

faraday cage

El efecto jaula de Faraday provoca que el campo electromagnético en el interior de un conductor en equilibrio sea nulo, anulando el efecto de los campos externos. Esto se debe a que, cuando el conductor está sujeto a un campo electromagnético externo, se polariza, de manera que queda cargado positivamente en la dirección en que va el campo electromagnético, y cargado negativamente en el sentido contrario. Puesto que el conductor se ha polarizado, este genera un campo eléctrico igual en magnitud pero opuesto en sentido al campo electromagnético, luego la suma de ambos campos dentro del conductor será igual a 0.

Els minerals

Un mineral és un sòlid homogeni que es presenta de manera natural i que té una estructura interna ordenada i una composició determinada. Els minerals són compostos naturals formats a partir de processos geològics.
El terme mineral té en compte no només la composició química del material, sinó també la seva estructura. Es coneixen milers de formes de minerals, des dels compostos per element químics o sals senzilles, fins als més complexos, com alguns tipus de silicats. Normalment, els compostos orgànics no es consideren minerals. La mineralogia és l'estudi dels minerals.

exemple:diamants,quarts,rubí,topaci.

la gestacio del elefant

la gestacio de lelefant dura 22 mesos

la reproducio de amfibis

Els amfibis fan la reproducció externa i interna depenen del tipus d'amfibi.

zigot