Tipus de cel·lules i la seva funció

Tipus de cèl·lules i la seva Funció

Les cèl·lules procariotes tenen proteïnes com ara MreB i mbl que actuen de manera similar a l'actina i són importants en la morfologia cel·lular.

Els Glòbuls vermells són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.

Els Glòbuls blancs són els que et protegeixen de les infeccions exteriors.

Les cèl·lules sexuals de la mare són els òvuls i el fan fecundar els espermatozoide que són les cèl·lules sexuals de l'home.

Músculs del crani

músculos del cranio:frontal,orbicular dels ulls,orbicular dels llabis,orbicular de parpelles

fasses de embàras

Mes 1: Mesura 4 mm i pesa 1 g. Desenvolupament incipient del cap. El cor ja batega



Mes 2: Mesura 3 cm i pesa 3 g. Desenvolupament de braços i cames, així com del cervell i òrgans interns.



Mes 3: Mesura 10 cm i pesa 45 g. Desenvolupament de les parpelles i moviment de les extremitats



Mes 4: Mesura 15 cm i pesa 180 g. Es cobreix de lanugen. L'intestí es comença a omplir de meconi. La pell és encara molt fina, gairebé transparent.

Mes 5: Mesura 18 cm i pesa 500 g. Creix el pèl del cap, pestanyes i celles. Desenvolupament del sistema immunitari

Mes 6: Mesura 25 cm i pesa 1.000 g. La cara ja està completament formada. La pell es cobreix d'un material gras anomenat untet sebaci (en llatí, vernix caseosa). Obre els ulls i es mou molt.

Mes 7: Mesura 30 cm i pesa 1.500 g. Es comencen a moure els pulmons. Augmenta la greix subcutani i ja no cap bé a l'úter.

Mes 8: Mesura 35 cm i pesa 2.500 g. Generalment es posa cap per avall (posició cefàlica). La pell s'engrosseix i adquireix el to rosat que tindrà definitivament.

Mes 9: Mesura 50 cm i pesa 3.000 g. Els pulmons ja estan completament formats per a la vida exterior. Es cau el lanugen i la pell s'estira.

què va descobrir?Al setembre de 1928 realitzava diversos experiments en el seu laboratori i en inspeccionar els seus cultius abans de destruir-los va notar que la colònia d'un fong havia crescut espontàniament.

Què són els antibiòtics?Són unes subtàncies tòxiques pels bacteris peró inofensives pels humans.

Qui va descobrir les vacunes i quan?Lois pasteur i ho va fer al 27 de desmbre de
1822

APE MAN 2n capítol

1)-Quin nom rebien els nostres ancestres comuns amb els simis que van viure a Sudàfrica fa uns 3,3 milions danys?astralopitechus.

2)-Per què van haver d'acostumar-se a viure a terra?pere què va haver un cambi climatic

3)-Per què es van haver d'acostumar-se d'organitzar en grups?per què s'hi en baixava un de sol el menjava qualsevol animal salvatge.

4)-De què eren fets els estris que utilitzaven?De pedra i fusta.

5)-Amb quin nom han batejat els científics l'esquelet que s'ha trobat d'un individu d'aquesta època?Lucy.

6)-En quins dos grups es van dividir amb el decurs del temps?astrelopitecus gracils(petits) astrelopitecus (robustos grossos)

NOTÍCIA D'AMPLIACIÓ,1 d'octubre de 2009-10-08
1)fa quant temps que van existir l'ardipithecus?4,4 milions d'Anys.

2)Per què és important la troballa del seu esquelet?Per saber com eren.

3)-On vivien aquests ardipitecus?vivien a dalt dels arbres, de sudàfrica.

Treball sobre les substàncies de el tabac.

Amoníac, arsènic, butà, cianur, formaldehid, metà, cadmi, monóxid de carboni alquitrà, benzè, radó, altres escombraries i nicotina.

Riscos per la salut

Principals problemes causats per l'alcoholisme.
deteriorament mental i dèmencia,infeccions pulmonars,càncer de mama,deteriorament de fetge,càncer de l'aparell digestiu,càncer deboca,problemescardíacs,fractures d'ossos,deteriorament de pàncrees,gastritius i úlceres,danys
al fetus


Principals problemes causatas pel tancanisme
infart celebral,tanques i arruges a la pell,cancér de pulmó,nadons prematurs,càncer de boca faringe i la laringe,problemes dentals,problemes càrdiacs,gastrius i úlceres

Ja ha començat el colegi i és el ùltim curs de primària,encara hem queda tres trimestres per davant.Segurament no seràn gens fàcils peró tampoc masa difícil.

la temperatura de les roques magmàtiques

de 700 graus a 1500 graus

la temperatura més baixa que pot exisistir

La temperatura més baixa que pot existir és de -273ºC.
Algunes zones de l'Univers es troben a temperatures properes a aquest valor.

el embalse las tres gargantas

capacidad en mam:39.000.000

embassament de sau

233 hm3 té el embassament de sau=233000000000l

densitat del aigua

densitat del aigua:1,00
plom:11,34
ferro:7,87

rudy fernandez mate en el concurso all star

vaya piños

object width="425" height="344">

el mejor mate

EL BARÇA EL MILLOR

VISCA EL BARÇA

iniesta THE HERO 1-1 CHELSEA VS. BARÇA

GOL D'INIESTA VISCA EL BARÇA

chironex fleckeri

Chironex fleckeriLa avispa marina (Chironex fleckeri) es una cubomedusa capaz de ocasionar la muerte de una persona mediante su contacto. Está considerada como el animal más venenoso del planeta.[cita requerida] Habita fundamentalmente las aguas australianas.

Descripció:La avispa marina pertenece a la clase de los cubozoos; que recibe el nombre de irukandji, de forma casi cuadrada con una pequeña umbela (cuerpo principal) traslúcida de color azul y verde (por lo que es muy difícil distinguirlas en el mar) de la cual salen 60 cilios o tentáculos de aproximadamente 80 cm de largo cada uno, que habita en áreas costeras del norte de Australia, el sudeste de Asia y en áreas adyacentes al oeste del Océano Índico y el este del Pacífico. Es transparente, por lo que es muy difícil su avistamiento para los bañistas.
Contrariamente a la creencia popular acerca de su movimiento y a diferencia de las medusas comunes, que en su mayoría son ciegas, esta especie posee cuatro grupos de veinte ojos. Pero no está claro si pueden seguir objetivos con la vista ni tampoco cómo procesan las imágenes, ya que no poseen sistema nervioso central. Nada en impulsos de 1,5 m por segundo, lo que le proporciona velocidad suficiente para atrapar peces.
Cuando está nadando sus cilios (mal llamadas "tentáculos") miden 15 cm de largo y 5mm de ancho, pero cuando caza puede desplegarlos hasta 3 metros.
Su veneno se encuentra en unas ampollas (nematocitos) que tiene por todo el cuerpo con 20.000 unidades de entre 1 y 4 microlitros. Este veneno es neurotóxico, hemotóxico y dermatóxico cuya dosis semiletal (dosis letal al 50% de los casos) es de aproximadamente 20 microgramos por kilogramo de peso corporal. Esto significa que con 1,4 mg (aproximadamente el peso de 1 grano de sal) puede matar a un hombre adulto. Así mismo, la cantidad de veneno que posee es suficiente como para matar a más de 50 hombres adultos. Se sabe que su veneno es 100 veces más tóxico que el veneno de una cobra y 500 veces más tóxico que el veneno de una tarántula.[cita requerida]
Para la sociedad occidental el carácter letal de las medusas irukandji comenzó a ser conocido a finales de los 1960s.

empelt i el esqueix

Empeltar és l'operació de fer un empelt o eixert entre dues plantes anomenades bionts un d'ells és l'empelt i l'altre el portaempelt.

Empeltar és un tipus de reproducció vegetativa utilitzada amb finalitats agronòmiques.

El patró o portaempelt és la planta que té les arrels i sobre la que s'uneix la varietat a empeltar que és la planta que s'aprofita.

En l'empeltada s'han d'unir les zones del cambium dels dos exemplars i això s'aconsegueix amb diverses tècniques i en uns moments determinats de la vegetació, generalment quan entren en saba o quan la perden.

empeltar es un tipus de reproducció per que si no es moririen molt rapidament

Chironex fleckeri

Chironex fleckeri

flors

dent de lleófarigola
romani
espigolgerani respernellacrosella
florasaüc

la terra l'univers el sistema solar

Planeta:és un objecte esfèric que orbita(dóna voltes)a una estrella



Satel·lit:és un objecte naturalque orbita un planeta.ex:la lluna


Estrella:és un objecte natural format de gassos,del qual poden orbitar o no els planetes.

Sistema solar:és un conjunt de gassos naturals que orbiten la nostre estrella ex:el sol

Galàxia:ès un conjunt de milions d'estrelles que s'aplegen en l'espai.

Univers:ès el conjunt de cossos de coneguts que existeixen.

elements quimics

Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics adequats. Des del punt de vista atòmic tots els àtoms d'un element són químicament idèntics però diferents als àtoms d'un altra element. Els elements químics els podem trobar classificats a la taula periòdica. Cada element químic està constituït per àtoms amb el mateix nombre de protons en el seu nucli. Aquest nombre es coneix com a nombre atòmic de l'element. Per exemple, els àtoms de l'element carboni (C) contenen 6 protons en el seu nucli, mentre que els àtoms d'urani en contenen 92.
Es coneixen 118 elements químics diferents, dels quals 93 són naturals, i la resta generats artificialment. Cada element es representa per un símbol d'una o dues lletres. Els elements químics se solen classificar mitjançant la taula periòdica.
Els elements, en funció de nombre d'àtoms que formin la molècula, els podem classificar en:
Monoatòmics: presenten un únic àtom, és a dir, la fórmula coincideix amb el símbol que els representa. En són un exemple els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn.
Diatòmics: la molècula està formada per dos àtoms. És el cas de la majoria dels elements situats a la dreta de la taula com ara el clor, el fluor, el brom, l'oxigen...
Poliatòmics: les molècules estan formades perEls elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics adequats. Des del punt de vista atòmic tots els àtoms d'un element són químicament idèntics però diferents als àtoms d'un altra element. Els elements químics els podem trobar classificats a la taula periòdica. Cada element químic està constituït per àtoms amb el mateix nombre de protons en el seu nucli. Aquest nombre es coneix com a nombre atòmic de l'element. Per exemple, els àtoms de l'element carboni (C) contenen 6 protons en el seu nucli, mentre que els àtoms d'urani en contenen 92.
Es coneixen 118 elements químics diferents, dels quals 93 són naturals, i la resta generats artificialment. Cada element es representa per un símbol d'una o dues lletres. Els elements químics se solen classificar mitjançant la taula periòdica.
Els elements, en funció de nombre d'àtoms que formin la molècula, els podem classificar en:
Monoatòmics: presenten un únic àtom, és a dir, la fórmula coincideix amb el símbol que els representa. En són un exemple els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn.
Diatòmics: la molècula està formada per dos àtoms. És el cas de la majoria dels elements situats a la dreta de la taula com ara el clor, el fluor, el brom, l'oxigen...
Poliatòmics: les molècules estan formades per més de dos àtoms, o bé formen una xarxa metàl·lica tridimensional (és el cas del coure, l'or o el sodi).
Els elements més estables de la taula periòdica són els gasos nobles, grup 18, ja que presenten nombre d'oxidació 0. Els elements del grup 1 o metalls alcalins tenen un nombre d'oxidació +I perquè perden un electró per aconseguir ser estables com els gasos nobles. En perdre l'electró, esdevindran ions positius. Els elements dels grup 2 o metalls alcalinoterris tenen nombre d'oxidació +II ja que perden dos electrons per tenir l'estabilitat dels gasos nobles. Els elements del grup 16 o calcògens amb nombre d'oxidació -II guanyen dos electrons per ser estables, és a dir, es convertiran en ions negatius. Els elements del grup 17 o halògens tenen nombre d'oxidació -I perquè agafen 1 electró per ser estables. En guanyar l'electró, esdevindran ions negatius. més de dos àtoms, o bé formen una xarxa metàl·lica tridimensional (és el cas del coure, l'or o el sodi).
Els elements més estables de la taula periòdica són els gasos nobles, grup 18, ja que presenten nombre d'oxidació 0. Els elements del grup 1 o metalls alcalins tenen un nombre d'oxidació +I perquè perden un electró per aconseguir ser estables com els gasos nobles. En perdre l'electró, esdevindran ions positius. Els elements dels grup 2 o metalls alcalinoterris tenen nombre d'oxidació +II ja que perden dos electrons per tenir l'estabilitat dels gasos nobles. Els elements del grup 16 o calcògens amb nombre d'oxidació -II guanyen dos electrons per ser estables, és a dir, es convertiran en ions negatius. Els elements del grup 17 o halògens tenen nombre d'oxidació -I perquè agafen 1 electró per ser estables. En guanyar l'electró, esdevindran ions negatius.

el foc

Se llama fuego a la reacción química de oxidación violenta de una materia combustible, con desprendimiento de llamas, calor, vapor de agua y dióxido de carbono. Es un proceso exotérmico. Desde este punto de vista, el fuego es la manifestación visual de la combustión.
Se señala también como una reacción química de oxidación rápida que es producida por la evolución de la energía en forma de luz y calor.

Electricitat

En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenomens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques. Podem aplicar el terme electricitat a fenòmens prou coneguts com el llamp o l'electricitat estàtica però també a d'altres com el camp electromagnètic o la inducció electromagnètica. La paraula també serveix per designar la branca de la física que estudia els fenomens elèctric i les seves aplicacions.
L'electricitat va ser estudiada des de l'antiguitat però no va començar a ser compresa fins els segles XVII i XVIII. Va ser a finals del segle XIX quan l'enginyeria elèctrica va aconseguir d'utilitzar l'electricitat en aplicacions industrials i residencials. Nikola Tesla i el Thomas Edison van jugar un paper capdavanter en l'expansió i el desenvolupament de la utilització de l'electricitat, els seus treballs van permetre l'adveniment de la segona revolució industrial. Avui dia l'energia elèctrica és omnipresent a la vida quotidiana dels països desenvolupats: a partir de diferents fonts d'energia (hidràulica, tèrmica, nuclear), l'electricitat produïda s'utilitza a les llars i a la indústria.
En el llenguatge general podem utilitzar el terme electricitat per designar un cert nombre de fenòmens, però és massa ambigu per a ser utilitzat en els diferents àmbits científics i és substituït per un seguit de conceptes més precisos:

paraules relacionades:Càrrega elèctrica,corrent elèctric,camp elèctric,potencial elèctric,electromagnetisme.

Esculls de corall(barreras de coral)

a quins indrets s'en troben?Austràlia,creixen als mars tropicals la zona fòtica,on hi ha una acció de les onades suaus. Els esculls de corall necessiten una petita aportació de nutrients i l'aigua neta, no massa calenta i poc profunda per a crèixer.

faraday cage

El efecto jaula de Faraday provoca que el campo electromagnético en el interior de un conductor en equilibrio sea nulo, anulando el efecto de los campos externos. Esto se debe a que, cuando el conductor está sujeto a un campo electromagnético externo, se polariza, de manera que queda cargado positivamente en la dirección en que va el campo electromagnético, y cargado negativamente en el sentido contrario. Puesto que el conductor se ha polarizado, este genera un campo eléctrico igual en magnitud pero opuesto en sentido al campo electromagnético, luego la suma de ambos campos dentro del conductor será igual a 0.

Els minerals

Un mineral és un sòlid homogeni que es presenta de manera natural i que té una estructura interna ordenada i una composició determinada. Els minerals són compostos naturals formats a partir de processos geològics.
El terme mineral té en compte no només la composició química del material, sinó també la seva estructura. Es coneixen milers de formes de minerals, des dels compostos per element químics o sals senzilles, fins als més complexos, com alguns tipus de silicats. Normalment, els compostos orgànics no es consideren minerals. La mineralogia és l'estudi dels minerals.

exemple:diamants,quarts,rubí,topaci.