dijous, 30 d’abril del 2009

chironex fleckeri


Chironex fleckeriLa avispa marina (Chironex fleckeri) es una cubomedusa capaz de ocasionar la muerte de una persona mediante su contacto. Está considerada como el animal más venenoso del planeta.[cita requerida] Habita fundamentalmente las aguas australianas.



Descripció:La avispa marina pertenece a la clase de los cubozoos; que recibe el nombre de irukandji, de forma casi cuadrada con una pequeña umbela (cuerpo principal) traslúcida de color azul y verde (por lo que es muy difícil distinguirlas en el mar) de la cual salen 60 cilios o tentáculos de aproximadamente 80 cm de largo cada uno, que habita en áreas costeras del norte de Australia, el sudeste de Asia y en áreas adyacentes al oeste del Océano Índico y el este del Pacífico. Es transparente, por lo que es muy difícil su avistamiento para los bañistas.
Contrariamente a la creencia popular acerca de su movimiento y a diferencia de las medusas comunes, que en su mayoría son ciegas, esta especie posee cuatro grupos de veinte ojos. Pero no está claro si pueden seguir objetivos con la vista ni tampoco cómo procesan las imágenes, ya que no poseen sistema nervioso central. Nada en impulsos de 1,5 m por segundo, lo que le proporciona velocidad suficiente para atrapar peces.
Cuando está nadando sus cilios (mal llamadas "tentáculos") miden 15 cm de largo y 5mm de ancho, pero cuando caza puede desplegarlos hasta 3 metros.
Su veneno se encuentra en unas ampollas (nematocitos) que tiene por todo el cuerpo con 20.000 unidades de entre 1 y 4 microlitros. Este veneno es neurotóxico, hemotóxico y dermatóxico cuya dosis semiletal (dosis letal al 50% de los casos) es de aproximadamente 20 microgramos por kilogramo de peso corporal. Esto significa que con 1,4 mg (aproximadamente el peso de 1 grano de sal) puede matar a un hombre adulto. Así mismo, la cantidad de veneno que posee es suficiente como para matar a más de 50 hombres adultos. Se sabe que su veneno es 100 veces más tóxico que el veneno de una cobra y 500 veces más tóxico que el veneno de una tarántula.[cita requerida]
Para la sociedad occidental el carácter letal de las medusas irukandji comenzó a ser conocido a finales de los 1960s.

empelt i el esqueix



Empeltar és l'operació de fer un empelt o eixert entre dues plantes anomenades bionts un d'ells és l'empelt i l'altre el portaempelt.

Empeltar és un tipus de reproducció vegetativa utilitzada amb finalitats agronòmiques.

El patró o portaempelt és la planta que té les arrels i sobre la que s'uneix la varietat a empeltar que és la planta que s'aprofita.

En l'empeltada s'han d'unir les zones del cambium dels dos exemplars i això s'aconsegueix amb diverses tècniques i en uns moments determinats de la vegetació, generalment quan entren en saba o quan la perden.

empeltar es un tipus de reproducció per que si no es moririen molt rapidament

dissabte, 25 d’abril del 2009

Chironex fleckeri

Chironex fleckeri

dijous, 16 d’abril del 2009

flors

dent de lleófarigola
romani
espigolgerani respernellacrosella
florasaüc

dijous, 2 d’abril del 2009

la terra l'univers el sistema solar

Planeta:és un objecte esfèric que orbita(dóna voltes)a una estrella



Satel·lit:és un objecte naturalque orbita un planeta.ex:la lluna


Estrella:és un objecte natural format de gassos,del qual poden orbitar o no els planetes.

Sistema solar:és un conjunt de gassos naturals que orbiten la nostre estrella ex:el sol
Galàxia:ès un conjunt de milions d'estrelles que s'aplegen en l'espai.
Univers:ès el conjunt de cossos de coneguts que existeixen.

dijous, 26 de març del 2009

elements quimics


Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics adequats. Des del punt de vista atòmic tots els àtoms d'un element són químicament idèntics però diferents als àtoms d'un altra element. Els elements químics els podem trobar classificats a la taula periòdica. Cada element químic està constituït per àtoms amb el mateix nombre de protons en el seu nucli. Aquest nombre es coneix com a nombre atòmic de l'element. Per exemple, els àtoms de l'element carboni (C) contenen 6 protons en el seu nucli, mentre que els àtoms d'urani en contenen 92.
Es coneixen 118 elements químics diferents, dels quals 93 són naturals, i la resta generats artificialment. Cada element es representa per un símbol d'una o dues lletres. Els elements químics se solen classificar mitjançant la taula periòdica.
Els elements, en funció de nombre d'àtoms que formin la molècula, els podem classificar en:
Monoatòmics: presenten un únic àtom, és a dir, la fórmula coincideix amb el símbol que els representa. En són un exemple els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn.
Diatòmics: la molècula està formada per dos àtoms. És el cas de la majoria dels elements situats a la dreta de la taula com ara el clor, el fluor, el brom, l'oxigen...
Poliatòmics: les molècules estan formades perEls elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics adequats. Des del punt de vista atòmic tots els àtoms d'un element són químicament idèntics però diferents als àtoms d'un altra element. Els elements químics els podem trobar classificats a la taula periòdica. Cada element químic està constituït per àtoms amb el mateix nombre de protons en el seu nucli. Aquest nombre es coneix com a nombre atòmic de l'element. Per exemple, els àtoms de l'element carboni (C) contenen 6 protons en el seu nucli, mentre que els àtoms d'urani en contenen 92.
Es coneixen 118 elements químics diferents, dels quals 93 són naturals, i la resta generats artificialment. Cada element es representa per un símbol d'una o dues lletres. Els elements químics se solen classificar mitjançant la taula periòdica.
Els elements, en funció de nombre d'àtoms que formin la molècula, els podem classificar en:
Monoatòmics: presenten un únic àtom, és a dir, la fórmula coincideix amb el símbol que els representa. En són un exemple els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn.
Diatòmics: la molècula està formada per dos àtoms. És el cas de la majoria dels elements situats a la dreta de la taula com ara el clor, el fluor, el brom, l'oxigen...
Poliatòmics: les molècules estan formades per més de dos àtoms, o bé formen una xarxa metàl·lica tridimensional (és el cas del coure, l'or o el sodi).
Els elements més estables de la taula periòdica són els gasos nobles, grup 18, ja que presenten nombre d'oxidació 0. Els elements del grup 1 o metalls alcalins tenen un nombre d'oxidació +I perquè perden un electró per aconseguir ser estables com els gasos nobles. En perdre l'electró, esdevindran ions positius. Els elements dels grup 2 o metalls alcalinoterris tenen nombre d'oxidació +II ja que perden dos electrons per tenir l'estabilitat dels gasos nobles. Els elements del grup 16 o calcògens amb nombre d'oxidació -II guanyen dos electrons per ser estables, és a dir, es convertiran en ions negatius. Els elements del grup 17 o halògens tenen nombre d'oxidació -I perquè agafen 1 electró per ser estables. En guanyar l'electró, esdevindran ions negatius. més de dos àtoms, o bé formen una xarxa metàl·lica tridimensional (és el cas del coure, l'or o el sodi).
Els elements més estables de la taula periòdica són els gasos nobles, grup 18, ja que presenten nombre d'oxidació 0. Els elements del grup 1 o metalls alcalins tenen un nombre d'oxidació +I perquè perden un electró per aconseguir ser estables com els gasos nobles. En perdre l'electró, esdevindran ions positius. Els elements dels grup 2 o metalls alcalinoterris tenen nombre d'oxidació +II ja que perden dos electrons per tenir l'estabilitat dels gasos nobles. Els elements del grup 16 o calcògens amb nombre d'oxidació -II guanyen dos electrons per ser estables, és a dir, es convertiran en ions negatius. Els elements del grup 17 o halògens tenen nombre d'oxidació -I perquè agafen 1 electró per ser estables. En guanyar l'electró, esdevindran ions negatius.

el foc


Se llama fuego a la reacción química de oxidación violenta de una materia combustible, con desprendimiento de llamas, calor, vapor de agua y dióxido de carbono. Es un proceso exotérmico. Desde este punto de vista, el fuego es la manifestación visual de la combustión.
Se señala también como una reacción química de oxidación rápida que es producida por la evolución de la energía en forma de luz y calor.