Història de l'electricitat

Qui va ser Alessandro Volta?

Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta o senzillament Alessandro Volta (18 de febrer de 1745- 5 de març de 1827), físic italià, conegut pel descobriment de la pila elèctrica.
Va desenvolupar la pila elèctrica que produïa un corrent elèctric constant. Volta va determinar que els millors materials per a la pila eren el zinc i l'argent.

Qui va ser Amperé?


Naixement

20 de gener de 1775 França, Lió

Defunció

10 de juny de 1836 França, Marsella

Nacionalitat

francès

Va ser físic i matemàtic,El 1822 va establir els principis de l'electrodinàmica i descobrí les accions mútues entre conductors travessats per corrents elèctriques. En 1827 va publicar la seva teoria.

Els trens de levitació

El transport de levitació magnètica o Maglev, és un sistema de transport que suspèn, guia i propulsa vehicles, principalment trens, utilitzant un gran nombre d'imants per a la sustentació i la propulsió utilitzant levitació magnètica.

Cases alternatives de Michael Reynolds

Michael Reynolds fa 35 anys trencant les normes de l'arquitectura convencional. En els setanta va començar a construir un poblat en un desert de Nou Mèxic (EUA) amb llaunes de cervesa, ampolles de plàstic i pneumàtics vells. Els seguidors d'aquest arquitecte nord-americà han construït a tot el món prop de 2.000 habitatges Earthship

Cases del món

Els iglús es feien de blocs de neu generalment en forma de cúpula. Malgrat que els iglús s'associen habitualment amb tots els esquimals els fan predominantment els habitants de l'àrtic central del Canadà i els de Grenlàndia que viuen a la zona de Thule. Altres pobles inuit d'altres zones més aviat tendien a usar neu (que té un gran poder com aillant)per protegir del fred les seves cases

bosquimans:Cases a dalt dels arbres per salvar-se de les inundacions
cases del desert:fetes de fang l'unic material amb k les poden fer

L'automòbil com a màquina

cotxe


rodes, eixos, corretges o cadenes dentades, palanca i molles.

plats, pinyó i cremallera

De quins invents va ser precursor en Jules Verne?
Juli Verne
De quins invents va ser precursor en Juli Verne?
París al segle XX n'és un exemple: a l'obra s'hi descriuen l'aire condicionat, automòbils, Internet, la televisió etc.


Biografia i foto:Una vegada acabats els estudis de Dret, que va fer a París, Jules Verne s'emprà a la Borsa; però tant perquè aquesta ocupació no era del seu gust com perquè es sentia atret per la literatura, intentà abordar el teatre, per semblar-li aquest gènere més fàcil i de majors rendiments. El seu pare, advocat de força reputació, li brindava una vida agradable i un esdevenidor assegurat si es decidia a exercir la professió; però el jove Verne només volia ser literat, sense importar-li les penalitats que per aquest motiu hagués de passar.

Cel ·lules mare

Les celules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que retenen l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.

Romaní

El romaní es parla a diverses zones d'Europa, sobretot al centre i a l'est del continent. Es té constància que és especialment viu a la zona dels Balcans.El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En català, el romaní o romer també es coneix amb el nom de beneit.
El més significatiu i característic del romer és que posseeix en les seves fulles unes glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobre tot quan es matxuquen les seves fulles.

El romaní creix en tota roca, encara que prefereix el caducifoli. En trobem des del nivell del mar fins als 3500 metres d’altitud, molt comú en ambients d’ametllers. Com és una espècie termòfila, no tolera gaire bé les gelades i és fàcil de localitzar a les muntanyes més hu´mides i seques.
És un arbust perenne i octubre aromàtic d’un metre d’alçada normalment, encara que pot arribar als 2 metres.

A Menorca existeixen les següents variants: romaní mascle (Ciutadella) i romaní foraster (plantat en jardineria a tot Menorca). A més a més hi ha una varietat endèmica que creix torta i més planera, força rara a l'illa, el Rosmarinus officinalis var. palaui. A aquesta varietat se la denomina amb els noms vernaculars de "romaní femella" o "flor revenial".ç

Aquest no és l’únic romer silvestre de la península. Hi ha altres més escassos, localitzats en alguns punts principalment a la zona pròxima a la costa de les províncies d’Almeria y Granada com el Rosmarinus eriocalyx Jord. & Fourr que té unes fulles més curtes, de 5 a 15 mm, amb les flors de color violeta. A Almeria existeix el R. officinalis L. var larandulaceus, Nöe, amb les fulles de marge dentat.

Àpren a fer de biòleg

Aquesta planta va ser introduïda a Europa a través de la colonització espanyola, rebent així el nom Aloysia, i per extensió Maria Lluïsa, en honor a l'esposa del rei Carles IV d'Espanya, Maria Lluïsa de Parma (1754-1819). La denominació triphylla es refereix al nombre de fulles de cada verticil, que són tres. La denominació citrodora fa referència a l'aroma de llimona de les seves fulles.
. Les fulles són herbàcies i presenten un pecíol curt. La divisió del marge és simple entera o lleugerament dentada a la part superior. Tenen forma lanceolada, d'uns 7-10 cm de longitud i 2-2,5 cm d'amplada.
El calze és pelut, format per 4 sèpals fusionats amb una longitud d'uns 3 mm. La corol·la és acampanada, gamopètala, amb 4 pètals estrellats soldats per la base. L'androceu està format per 4 estams, un d'ells més gran que els altres.

Els fongs

Els fongs s'sassemblen en part als animals i en les plantes, tot i que són diferents de tots part a les plantes, tot i que són diferents a tots dos. Per això sss'inclouen en un regne propi.

Quina utilitat tenen els fongs?

En biología, el término fungi designa un reino que incluye a los organismos celulares sin cloroplastos y por lo tanto heterótrofos que poseen paredes celulares compuestas por quitina y células con especialización funcional. Actualmente se consideran como un grupo heterogéneo, polifilético, formado por organismos pertenecientes por lo menos a tres líneas evolutivas independientes. La especialidad de la medicina y de la botánica que se ocupa de los hongos se llama micología, donde se emplea el sufijo -mycota para las divisiones y -mycetes para las clases.

causes d'un terratrèmol

Xoquen les plaque tectòniques que suren sobre el mantell (magma) i és provoca el terratrèmol si és trenca volcà i si no és trenca muntanya

Parameci

Què és el parameci?

Els paramecis (Paramecium) són uns ciliats amb forma de sola de sabata, habituals en aigües dolces estancades amb abundant matèria orgànica, com bassals i estancs. Són probablement els eucariotes unicel·lulars millor coneguts i segur que els protozous ciliats més estudiats per la ciència. La mida de totes les espècies sol rondar els 0,05 mil·límetres.

Tipus de cel·lules i la seva funció

Tipus de cèl·lules i la seva Funció

Les cèl·lules procariotes tenen proteïnes com ara MreB i mbl que actuen de manera similar a l'actina i són importants en la morfologia cel·lular.

Els Glòbuls vermells són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.

Els Glòbuls blancs són els que et protegeixen de les infeccions exteriors.

Les cèl·lules sexuals de la mare són els òvuls i el fan fecundar els espermatozoide que són les cèl·lules sexuals de l'home.

Músculs del crani

músculos del cranio:frontal,orbicular dels ulls,orbicular dels llabis,orbicular de parpelles

fasses de embàras

Mes 1: Mesura 4 mm i pesa 1 g. Desenvolupament incipient del cap. El cor ja batega



Mes 2: Mesura 3 cm i pesa 3 g. Desenvolupament de braços i cames, així com del cervell i òrgans interns.



Mes 3: Mesura 10 cm i pesa 45 g. Desenvolupament de les parpelles i moviment de les extremitats



Mes 4: Mesura 15 cm i pesa 180 g. Es cobreix de lanugen. L'intestí es comença a omplir de meconi. La pell és encara molt fina, gairebé transparent.

Mes 5: Mesura 18 cm i pesa 500 g. Creix el pèl del cap, pestanyes i celles. Desenvolupament del sistema immunitari

Mes 6: Mesura 25 cm i pesa 1.000 g. La cara ja està completament formada. La pell es cobreix d'un material gras anomenat untet sebaci (en llatí, vernix caseosa). Obre els ulls i es mou molt.

Mes 7: Mesura 30 cm i pesa 1.500 g. Es comencen a moure els pulmons. Augmenta la greix subcutani i ja no cap bé a l'úter.

Mes 8: Mesura 35 cm i pesa 2.500 g. Generalment es posa cap per avall (posició cefàlica). La pell s'engrosseix i adquireix el to rosat que tindrà definitivament.

Mes 9: Mesura 50 cm i pesa 3.000 g. Els pulmons ja estan completament formats per a la vida exterior. Es cau el lanugen i la pell s'estira.

què va descobrir?Al setembre de 1928 realitzava diversos experiments en el seu laboratori i en inspeccionar els seus cultius abans de destruir-los va notar que la colònia d'un fong havia crescut espontàniament.

Què són els antibiòtics?Són unes subtàncies tòxiques pels bacteris peró inofensives pels humans.

Qui va descobrir les vacunes i quan?Lois pasteur i ho va fer al 27 de desmbre de
1822

APE MAN 2n capítol

1)-Quin nom rebien els nostres ancestres comuns amb els simis que van viure a Sudàfrica fa uns 3,3 milions danys?astralopitechus.

2)-Per què van haver d'acostumar-se a viure a terra?pere què va haver un cambi climatic

3)-Per què es van haver d'acostumar-se d'organitzar en grups?per què s'hi en baixava un de sol el menjava qualsevol animal salvatge.

4)-De què eren fets els estris que utilitzaven?De pedra i fusta.

5)-Amb quin nom han batejat els científics l'esquelet que s'ha trobat d'un individu d'aquesta època?Lucy.

6)-En quins dos grups es van dividir amb el decurs del temps?astrelopitecus gracils(petits) astrelopitecus (robustos grossos)

NOTÍCIA D'AMPLIACIÓ,1 d'octubre de 2009-10-08
1)fa quant temps que van existir l'ardipithecus?4,4 milions d'Anys.

2)Per què és important la troballa del seu esquelet?Per saber com eren.

3)-On vivien aquests ardipitecus?vivien a dalt dels arbres, de sudàfrica.

Treball sobre les substàncies de el tabac.

Amoníac, arsènic, butà, cianur, formaldehid, metà, cadmi, monóxid de carboni alquitrà, benzè, radó, altres escombraries i nicotina.

Riscos per la salut

Principals problemes causats per l'alcoholisme.
deteriorament mental i dèmencia,infeccions pulmonars,càncer de mama,deteriorament de fetge,càncer de l'aparell digestiu,càncer deboca,problemescardíacs,fractures d'ossos,deteriorament de pàncrees,gastritius i úlceres,danys
al fetus


Principals problemes causatas pel tancanisme
infart celebral,tanques i arruges a la pell,cancér de pulmó,nadons prematurs,càncer de boca faringe i la laringe,problemes dentals,problemes càrdiacs,gastrius i úlceres

Ja ha començat el colegi i és el ùltim curs de primària,encara hem queda tres trimestres per davant.Segurament no seràn gens fàcils peró tampoc masa difícil.